Lunes, 11 de diciembre de 2006 | 04. País Valencià

GLÒRIA MARCOS Candidata d´EUPV a la presidència de la Generalitat.

La principal característica de la política valenciana en la darrera dècada ha estat la creixent distància entre l´agenda dels governants i les preocupacions de la immensa majoria de la ciutadania. Mentre el PP insisteix en exportar aigua per regar camps de golf i construir modernes piràmides d´opulència, la ciutadania s´enfronta en solitari a les carències dels serveis públics i a l´encariment dels bens de consum immediats. De fet, la fissura ha acabat convertint-se en un abisme que amenaça els pilars de la democràcia.


El sou real brut de les valencianes i els valencians és de 1.383 euros mensuals (1.553 al conjunt de l´estat), fet que situa el poder adquisitiu per sota del 1997. Aquesta crua realitat provoca que un 20% de la ciutadania sobrevisca per sota dels nivells de la pobresa, segons dades oficials. I qui fa front a una hipoteca ha de destinar pràcticament el 50% dels ingressos a l´adquisició de la vivenda.

Els serveis públics, per la seua banda, també han estat víctimes de les polítiques neoliberals més salvatges. Els 835 barracons a les escoles públiques i la privatització de la sanitat són només la punta de l´iceberg més cridanera d´un conscient i premeditat desmantellament de l´estat del benestar. En aquestes condicions, encaren el futur les generacions joves i el present els sectors socials més desafavorits; com ara els nostres majors, les persones dependents i les dones que continuen rebent un 30% menys de sou pel mateix treball que els seus companys.

Però la propaganda que continua traslladant la televisió pública és ben diferent. Els governs de Zaplana i Camps han esborrat qualsevol reflex de la realitat per situar el debat en un món imaginari que no existeix més enllà de les parets de Canal 9. Un joc pervers al que han entrat els socialistes de manera, com a mínim, ingènua. I així, tenim instaurat al País Valencià un debat que va del conflicte identitari inexistent al "Madrid ens roba" com si d´un partit de tenis es tractés.

La reforma de l´Estatut d´autonomia és, de fet, el paradigma del despropòsit de la present legislatura. Populars i socialistes van pactar un text buit de contingut, per a desesperació de l´esquerra, que soterrava qualsevol expectativa de canvi i allunyava de la primera plana els problemes reals de les persones.

Va ser junt en aquest moment, quan Esquerra Unida va apostar per introduir amb força una falca a la insulsa política valenciana per despertar consciències i crear il·lusions. Una oferta al conjunt de l´esquerra política i social que fera possible un altre País, arrelat al territori i a les dones i homes que el conformen. Tot i posant com a primera condició la mobilització unitària de tots els partits al voltant dels moviments socials més actius.

El Compromís pel País Valencià signat per Esquerra Unida, Bloc, Els Verds, Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana, a l´espera de la ratificació dels seus militants, inclou un pla de xoc per desterrar la política espectacle i retornar-li el seu esperit original de servei públic en benefici de la majoria.

L´encert, de moment, ha estat ratificat, com no podia ser d´altra manera, des de la dreta. Els discursos apocalíptics del portaveu del Consell, Vicente Rambla, i del mismíssim president de la Generalitat, Francisco Camps, han posat en evidència que comencen a veure de prop la seua pròpia derrota. I junt al poder, la fi de l´entramat posat en peu des de fa més de deu anys per assegurar grans beneficis per als seus amics en detriment del benestar de la majoria.

Des de la dreta lladren, senyal sens dubte que avancem.

Fuente: EUPV